Després de 2 anys sense la festivitat del Pi del Port de Pollença i de Pollença, ahir es va poder tornar a gaudir d’un dels esdeveniments més importants de l’any al nostre Municipi. El dia de la festa va transcorre amb normalitat, bon ambient i amb esperit de col·laboració. Malauradament, hem d’assenyalar alguns punts que varen tacar el final de la festa, concretament a Pollença. Punts que condemnem amb rotunditat. Cal dir, abans de tot, que rebutgem frontalment l’agressió patida per una reportera d’IB3, quan a unes imatges s’ha vist com un individu li llançava una botella. Uns fets lamentables que no poden quedar impunes.

Primerament, i és el que resulta més notori i evident, alguna/es persona/es que es deuen creure molt gracioses varen posar saïm a una part de la soca del Pi. El que oficialment es pot posar és sabó. Però no. Ahir, persones que segurament es creuen que són les més pollencines per damunt de tota la resta, varen decidir complicar i bàsicament impossibilitar un ascens normal fins a la coronació. No fou, passades la mitja nit i ja havent-se suspès la pujada per part del batle, Andrés Nevado, que Sergio Gómez va poder obrir la bossa de les paperines davant una plaça pràcticament buida i amb la retransmissió d’IB3 ja apagada. Tot, perquè no es va respectar un principi bàsic que és el de no posar altra cosa a la soca que no sigui sabó. I, també, que la quantia de sabó es va baixant conforme el Pi agafa alçada, per motius obvis de seguretat. Posar saïm o altres productes, a part de dinamitar la festa, implica un augment dràstic del perill per les persones que intenten aferrar-se a l’arbre. De fet, vàrem viure diverses caigudes que provocaren ferits, no sabent-se encara la gravetat de les lesions. Enviem molts d’ànims i que es recuperin al més aviat possible. Sembla que fins que no passi alguna cosa greu, no es posarà seny al desgavell que provoquen uns pocs egoistes i inconscients.

Segon, des de la nostra perspectiva, i això s’haurà d’aclarir, ens va semblar que el ternal estava molt amunt. Pot ser fou per motius tècnics, però és evident que la gesta de pujar el Pi es va tornar molt complicada, també per aquest fet. Sense les cordes de suport que utilitzaren diverses de les persones que intentaren arribar al cim, hagués estat impossible pujar-hi.

Tercer, un any més, no es va aconseguir clavar correctament els llistons de fusta o cunyes, que asseguren que el pi no tombi/s’inclini. És greu que ni les autoritats, ni la Comissió de Festes pugui fer bé aquesta feina per la impaciència de tots/es, i que es deixi pujar sense que la mateixa s’hagi conclòs correctament. Les persones que fan feina de manera desinteressada perquè tot surti bé podrien arribar a deixar de fer la seva tasca vital si el poble no acompanya i alguns/es boicotegen.

Des d’aquí, volem donar suport al regidor de Cultura, Pep Marquet, que va dir clarament a la televisió que l’incivisme d’uns pocs podia rompre la festa de tothom. Tenim constància que es vol convocar una Junta de Portaveus amb alguns membres de la Comissió de Festes per analitzar el succeït. Una mesura positiva perquè, de forma conjunta, es cerquin solucions per evitar que la festa, en definitiva, es faci malbé.

També volíem exposar que les declaracions fetes a IB3 per la conductora del programa i alguna de les persones col·laboradores sobre la participació d’una dona a l’intent de pujar el Pi ens han semblat totalment desafortunades i fora de lloc. Cert que abans d’acabar-se la retransmissió es varen disculpar pels comentaris, però no és normal que la imatge que es transmet a la televisió pública sigui la de, bàsicament: “molt bé nina, ho has intentat però això no és el teu lloc”. Precisament una festa més oberta i moderna haurà d’implicar, per força, que moltes més dones provin de pujar i s’uneixin a la festa com qualsevol altre home ho fa. Gràcies a n’Aina per intentar-ho i per donar camí a moltes altres dones.

Finalment, reiterar i destacar que la festa, en la majoria del dia, va ser molt bonica i amb un ambient sa. Agrair la tasca de les persones voluntàries que fan feina perquè tot es desenvolupi amb normalitat, policia que protegeix a tothom de les rodes i del carro, xeremiers/es que amenitzen la jornada i a la ciutadania que gaudeix, deixa gaudir i no es carrega la festa.