Ahir es va celebrar, després d’una forta pressió exercida pel teixit associatiu i la ciutadania del Port de Pollença, especialment, i en general del Municipi de Pollença, la primera reunió d’una mesa de treball per a la millora ambiental del Port de Pollença. Gràcies a la ciutadania per organitzar-se i traslladar a l’agenda política el que es mou a l’agenda social. Reunió a la qual Unides Podem Pollença va sol·licitar assistir (al batle i a la pròpia Conselleria de Medi Ambient), agraint la convidada i que el batle complís amb el seu compromís. La reunió telemàtica comptà amb múltiples assistents/es i agents: Direccions Generals de Territori i Paisatge, Recursos Hídrics, Espais Naturals i Biodiversitat, Ports IB, Conselleria de Salut, Ajuntament de Pollença, Costes, IMEDEA-CSIC, Arrels Marines, Marilles, ASDEPP, RNCPP, …. Vàrem tornar a insistir amb la necessitat d’un Pla Director de Clavegueram i amb la problemàtica gens abordada dels fondejos incontrolats a la Badia.

Ja d’entrada quedava evident que hi havia consens sobre una matèria (cosa no tant evident alguns mesos enrere…); ens enfrontem a un problema històric, fruit d’un procés urbanitzador deficient que es remunta als anys 60. Nosaltres, des del principi, sempre hem defensat que el que passa avui no és responsabilitat única de l’actual equip de Govern, sinó de tots els/les qui han passat pel poder fins al present a l’Ajuntament de Pollença. S’han fet millores, és indubtable, però els últims anys el problema no s’ha abordat com calia. Es va parlar d’una alta pressió de terra cap a la mar, i de la mar cap a la terra (bidireccional), amb una consegüent pèrdua de la qualitat de les aigües de bany. Si bé les analítiques no solen sortir negatives (valors elevats), la presència contínua de valors d’escherichia coli és anòmala i inadequada, en paraules de la Conselleria de Salut. Símptoma que existeix un problema estructural a abordar per tothom, totes les administracions competents. Per la seva banda, Arrels Marines i l’ASDEPP varen presentar el seu inestimable treball de camp que ha permès arribar fins la Mesa celebrada ahir. Es va posar damunt la taula per part d’aquestes 2 grans problemes: estat del clavegueram (ASDEPP realitza analítiques pròpies amb el CBBA) i fondejos incontrolats a la Badia (Arrels Marines explicava el cercle viciós que suposa tenir embarcacions que remouen el fons marí, morts que afecten la supervivència de plantes i suspensió de sediments que enterboleix l’aigua).

L’Ajuntament, del seu costat, va oferir un to molt més conciliador que en ocasions anteriors, defensant actuacions realitzades recentment com el segellat dels pous de registre, canvi de canonada del Passeig Voramar, realització d’analítiques pròpies, canvi EBAR de la Plaça Joan Cerdà, intenció de dotar de serveis una zona de l’Ullal, urbanitzacions de Can Singala i Bellresguard, i acceptant que el Passeig, en general, necessitaria una renovació total. Un projecte de gran envergadura i que requerirà de molta coordinació interadministrativa. Amb tot, destaquem principalment:

• ABAQUA va explicar que l’emissari del costat del RCNPP està completament condemnat i que el bombeig es va retirar l’any 2016. Igualment, repetiran la prova amb fluoresceïna en els pròxims dies per comprovar que no hi ha cap fuita dins la mar, fruit d’alguns dubtes plantejats per ASDEPP. També i relacionat amb la depuradora, s’ha fet la tasca molt positiva de prendre mostres d’aigua a diversos punts de tot el recorregut de l’aigua que es depura (entrada, sortida i diversos llocs del Torrent de Sant Jordi fins a la desembocadura). S’ha trobat que en un punt entremig la presència d’escherichia coli puja moltes UFC (Unitat Formadora de Colònies) i s’ha d’investigar l’origen. Finalment, també va exposar que l’aigua que li arriba a diverses estacions de bombeig està amb una salinitat molt alta. Això implica que hi ha, necessàriament, infiltració d’aigua salada dins la xarxa del clavegueram, el qual també indica que l’aigua fecal no depurada també s’infiltri cap a fora abans de passar per l’estació de bombeig i després la depuradora.

• Ports IB i Costes varen exposar que el dia 17/09 hi ha una reunió específica per tractar la problemàtica dels fondejos. Una bona notícia que esperem tengui notícies positives al darrera. Recordar que vàrem presentar una moció conjunta amb Alternativa per Pollença perquè es regulin d’una vegada per totes els fondejos i s’acabi amb el desgavell actual de la Badia (veure aquí). D’altra banda, Ports IB va informar que el seu Pla General està exposat al públic per fer-hi al·legacions (aquí ho podreu consultar), eina que consultarem per aportar-hi millores, si escau, ja que sembla hi ha la intenció de demanar gestionar un camp de boies (que han de ser ecològiques) a la zona d’Albercuix.

• IMEDEA-CSIC va explicar que la problemàtica de la Badia és multicausal i que la missió encomanada per l’Ajuntament de Pollença (iniciativa que sempre hem aplaudit i ho tornem a fer) és la de fer un diagnòstic del “què hi ha” i el “què falta”, així com “què és important i què és secundari”, que posteriorment servirà per presentar un pla d’actuacions per a la millora de la salut de l’ecosistema.

Des d’Unides Podem Pollença vàrem repassar els informes tècnics dels Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament on s’apunta a un problema estructural d’important complexitat pel que fa al disseny de xarxes, estacions de bombeig, emissaris i el funcionament de les pluvials, així com a la necessitat, segons el Tècnic de Medi Ambient, d’una actuació integral, per part entitat especialitzada, que passa per una diagnosi completa de la xarxa de clavegueram on hi ha valors anormals, conca subsidiària i xarxa de pluvials. Inventari de xarxa, modelització en situacions convencionals, i pla d’actuacions per executar inversions. D’aquí a que nosaltres tornem a insistir (i així ho vàrem dir en el nostre torn de paraula, amb la necessitat de comptar amb un Pla Director de Clavegueram Municipal, que s’afegeixi al Pla d’actuacions a les xarxes Municipals d’evacuació d’aigües i Pluvials que va signar el batle el 28/04/2021. També vàrem recordar el que marca el Conveni entre l’ABAQUA i l’Ajuntament de Pollença, que obliga l’Ajuntament a “elaborar, presentar i executar un Pla municipal de millora del clavegueram i xarxa de pluvials”, i obliga l’ABAQUA a “col·laborar tècnicament amb l’Ajuntament de Pollença en l’elaboració d’un Pla de millora del clavegueram”. Anunciam, també, que hem sol·licitat que es valori dins els Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears finançar els Municipis perquè puguin encomanar els Plans Directors de Clavegueram, plantejant també que això es financi amb l’ITS o els Fons Europeus Next Generation. També insistim, i sembla que s’està començant a gestar, segons el que se’ns va explicar a l’últim Consell d’Administració, que el Ple de l’Ajuntament de Pollença faci l’encomana de gestió del servei de clavegueram i la xarxa de pluvials a EMSER 2002 SLU.

Finalment, vàrem expressar la necessitat de posar fil a l’agulla en la col·laboració interadministrativa per sancionar i retirar tots els fondejos il·legals de la Badia de Pollença. La competència per sancionar és de Costes, la qual durant 2021 no ha tramitat cap sanció per fondejos il·legals o col·locacions de morts sense cap tipus d’autorització. Sembla que la dificultat radica en demostrar la permanència de més de 24 hores ocupant sense permís, identificar qui va posar el mort i la matrícula de l’embarcació. Ens sorprèn que Costes no pugui comptar amb una embarcació pròpia ni personal suficient per realitzar aquestes tasques de vigilància… A l’espera del que succeeixi a la reunió del 17 de setembre. Queda clar, però, que el problema no es pot deixar sense solució.

En conclusió, trobem positiva la celebració d’aquesta primera reunió de la Mesa, sempre i quan la mateixa tengui continuïtat i no serveixi per passar-se la pilota d’una administració a l’altre. Vàrem sol·licitar (juntament amb altres presents) que s’establís una periodicitat trimestral de trobada, així com la creació de grups de feina o comissions especialitzades (per exemple, científica, de fondejos, de clavegueram, …). Va quedar a l’aire la possibilitat de tornar-se a reunir amb una data aproximada. Sol·licitem, des d’aquí, que es reconsideri la proposta i que s’estableixi un calendari de reunions com la que es va produir ahir, per avaluar progressos, tasques pendents i que es camini de la mà de totes les administracions, sempre cada una des del seu àmbit competencial.