Sobre la iniciativa de Pollença dins els “pueblos más bonitos de España”

Demà dia 27/08/2021 tendrà lloc l’acte de proclamació de Pollença com a un dels pobles més bonics d’Espanya, al Claustre de Sant Domingo, acompanyats del Sr. Francisco Mestre, presidents de l’associació “Los Pueblos más Bonitos de España”. No sense haver tengut un debat intern, sa i analític, des d’Unides Podem Pollença volem emetre algunes consideracions cap a aquesta iniciativa, de la qual cal avançar que no se’ns ha fet partícips en cap moment ni se’ns ha donat veu, ni molt menys vot. De fet, la pròpia associació remarca que para unirse a dicha entidad, un pueblo ha de solicitar en primer lugar el acuerdo del pleno municipal o junta de gobierno, i en el cas de Pollença, se va optar per la Junta de Govern Local, evitant un debat de Ple.

Això es va realitzar amb la proposta de sol·licitud d’adhesió del nucli de Pollença del Municipi (no del Port de Pollença ni de la Cala Sant Vicenç perquè no es podia respectar el límit que marca l’associació de pobles màxim 15.000 habitants, s’entén), el dia 17/09/2019 en sessió ordinària de la Junta de Govern Local. Un dels justificants és que l’associació “Els pobles més bonics d’Espanya” fou creada en 2011 per a afavorir el desenvolupament socioeconòmic rural i fomentar, difondre i promocionar turísticament municipis i nuclis rurals a través de la protecció i preservació del seu patrimoni social, econòmic, industrial, cultural i natural, de conformitat amb el disposat en l’article 3 dels seus estatuts.

Ja admesos, l’Ajuntament de Pollença (com podeu veure en aquest enllaç) ha d’efectuar pagaments cada any en concepte de quotes anuals. La Junta de Govern ja ha aprovat les quotes de 2020 i 2021, per imports de 4.500€ (JGL dels dies 15/09/2020 i 06/04/2021 respectivament). L’acte d’inauguració també té un cost (400€ + IVA), així com els cartells que haurien d’identificar el nucli com un dels Pobles és bonics d’Espanya, cartells que l’Ajuntament encara ni ha col·locat.

Per mantenir-se, el Municipi ha de cumplir el que apareix a la carta de qualitat de l’associació. En resum, es demana posseir un patrimoni arquitectònic o natural certificat per algun document en poder de l’Ajuntament, i que s’ofereixi un patrimoni de qualitat que pugui ser apreciat pels criteris següents:

a) Qualitat urbanística: qualitat d’accés al poble, diversitat de rutes, …

b) Qualitat arquitectònica: armonia i homogeneitat dels edificis construits, presència d’elements decoratius simbòlics, …

Sense cap dubte, Pollença té aquest patrimoni urbanístic i arquitectònic. Ara bé, també trobem una altre part de criteris que valoren una política de valoració, desenvolupament, promoció i animació del seu patrimoni, aspectes tant variats com la neteja, conservació de façanes, circulació de vehicles o si tenen o no un lloc destinat a l’aparcament, cura de flors i zones verdes, tractament d’insignies publicitàries i cartells, tractament estètic de les línies aèries de telèfon i de llum, … L’auditoria realitzada per l’entitat ha estat favorable, tot i que hi ha elements de discussió que desenvoluparem a continuació.

Per la part positiva, que hi és, aquesta iniciativa col·loca el Municipi en una situació estratègica de cara a rebre visitants. És una forma de promocionar la Pollença amb encant, amb activitats culturals, amb rutes per conèixer-la. És una oportunitat per defugir del model únic de sol, platja i paelles.

Certament, també cal advertir que, una vegada passin els efectes de la COVID-19 i es recuperin xifres estables de visitants, la iniciativa no pot servir d’excusa a alguns/es per continuar amb el creixement sense límits, quan l’emergència climàtica està a l’ordre del dia. No es pot seguir el model de massificació turística. S’ha de seguir, per tant, el model de decreixement turístic, més repartit durant l’any i que sigui de qualitat.

El propi batle, en el discurs de les Distincions de La Patrona, va afirmar que s’havia de mirar cap a altres models econòmics (no només el turisme). Sorprenent, quant menys, i positiu si l’aposta és sincera. Com també hi ha iniciatives molt positives com és la petició de l’Ajuntament al Consell Insular d’una subvenció i autorització per iniciar les tasques de desbrossament i neteja del jaciment arqueològic de Bocchoris, autoritzat recentment i iniciativa per la qual hem transmés la nostra felicitació al batle.

D’altre banda, aquesta iniciativa pot permetre la tant desitjada “desestacionalització” així com la recerca d’un turisme de qualitat, que ve a Pollença a gaudir-la amb plenitud i no cerca el “tot inclòs”. I, en base a la desestacionalització i els propis criteris de la carta de qualitat de l’associació, no ens hauríem d’afanyar a oferir un poble en estat exquisit? No ens hauríem de qüestionar la deixadessa generalitzada que trobem en la neteja viària, o l’estat de les voreres? I del medi ambient i els camins públics? Si teòricament s’ha passat l’auditoria que ens acredita que cumplim la carta, hi ha certs aspectes que no podem deixar de comentar.

Recordem un article d’opinió publicat al PIP molt interessant que deia hem de treballar, no només per mantenir aquesta bellesa, sinó per a augmentar-la. En aquest es parlava de la manca de voreres i la possibilitat de tancar el centre històric al tràfic, l’excés de panells publicitaris, cap iniciativa per esborrar grafitis, sobrepresència d’immobiliàries, la poca promoció i funcionalitat de l’aplicació Línia Verda, …

Seguint la mateixa línia, recordau els nostres escrits per denunciar l’estat d’uns pals elèctrics i telefònics al Carrer Gereria de Pollença? (la vorera de la discòrdia. Demanam a l’Ajuntament que exigeixi a les companyies responsables que assumeixin el deure de garantir la seguretat i la vorera de la discòrdia 2.0, un nou episodi d’empitjorament). Heu vist les fotografies recents del parc infantil de la Plaça Joan Cerdà del Port de Pollença en un estat d’abandó? I quants solars (que haurien d’estar construïts) al mig del poble tenen tancament de dubtosa reglamentarietat i que a dins estan plens de brutor, sense que l’Ajuntament exigeixi a les propietats el seu correcte manteniment? Quantes zones verdes hi ha que són inaccessibles i sense cap tipus d’actuacions?

Feim aquestes preguntes perquè, tot i la part positiva de la iniciativa, pensam que aquesta ha de servir per treballar de valent per oferir un Municipi cuidat (defugint del “Pollença-centrisme” i de l’ús populista que es fa per part d’alguns partits d’erigir-se com defensors d’un poble concret), i no per escudar-se en un títol que, sense accions, sense contingut, es pot quedar simplement amb paper banyat i menysprear la marca Pollença. Alguns elements on reflexionar per tancar aquest escrit:

  • Neteja via pública: un contracte caducat, amb efectius insuficients i una gestió que hauria de ser pública i a càrrec d’EMSER, com empresa Municipal de Serveis. No pot ser que només es facin “neteges de xoc” abans de l’estiu. A l’hivern la ciutadania no hi vivim al Municipi? D’altra banda, també s’hauria de plantejar un pla d’actuacions per adequar les voreres del Municipi així com cumplir les prescripcions relatives a l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda (voreres amb menys alçada, paviment menys irregular, …).
  • Recollida de fems: el sistema ha de millorar els horaris i l’eficàcia de la recollida. No hauria de passar que a les 12.00, 12.30 h en ple estiu, hi hagi dies on algunes fraccions encara no s’hagin recollit. Tampoc hauria de passar que la regidora delegada, la Sra. Francisca Cerdà, respongui en sessió ordinària a una pregunta nostra sobre per què a la Cala Sant Vicenç hi ha dies que es recullen molt tard els fems, que els mateixos treballadors o camioners, per ruta els hi va més bé passar per la Cala a aquesta hora, no es fa ni perquè Pollença es reculli abans, ni el Moll, simplement que és la ruta, si anessin a la Cala Sant Vicenç a les 10.00 h del matí, penjaria un altre punt de Pollença o el Port de Pollença, és a dir, per comoditat, com per eficàcia, agafen aquesta ruta. Ergo, s’assumeix que la ruta està configurada d’una forma que lamentablement, algun punt del Municipi pot acabar “penjant”. D’altra banda, també feia referència als horaris del Conveni marcats per fer la recollida. Tal vegada s’ha de negociar modificar el Conveni per millorar les rutes, escoltar l’opinió de treballadors/es i veïns/es?
  • Pla de mobilitat: la iniciativa parla de la necessitat d’una racionalitat en el tràfic i llocs d’aparcament per cotxes. Nosaltres vàrem al·legar al Pressupost General de l’any 2021 de l’Ajuntament de Pollença perquè es tornés a dotar amb crèdit la partida Pla de Mobilitat, amb 19.500€, per parlar de possibles canvis de circulació, peatonalització de carrers, introducció de carrils bicicleta, revisió funcionament dels vados, … No es va acceptar i enguany, de nou, no s’executarà aquest pla tant necessari.
  • Tractament d’aigües i fondejos: una temàtica molt situada a l’agenda social, i poc a poc i a la força, sembla, a l’agenda política. Hem estat insistents i ho tornem a fer; Pla Director de Clavegueram per tot el Municipi. Diagnòstic de xarxa de clavegueram i pluvials, cartografia, anàlisi del dimensionament, capacitat de càrrega, estat de tots els elements, … això entronca amb la qualitat del medi ambient i el reconeixement dels problemes existents així com exposar de forma transparent a la ciutadania on falta clavegueram, quines actuacions fan falta, etc. Sobre la Badia, celebrant la reunió del proper 7 de setembre a la qual ja hem estat formalment convidats/des i que es realitza gràcies a la insistència dels agents socials del Municipi, esperem posar damunt la taula la proposta del Pla Director i exigir que es tengui en compte la moció presentada amb Alternativa per Pollença, s’aproven 3 mocions proposades per Unides Podem (2 amb Alternativa per Pollença. Almenys ara, l’equip de Govern no nega que hi hagi alguns problemes estructurals. Fa uns mesos, deixava entreveure que les analítiques que fan des d’ASDEPP, amb un laboratori oficial, eren de dubtosa fiabilitat…
  • Defensa del patrimoni i camins públics: un dels temes amb més controvèrsia de la legislatura ha estat l’estratègia seguida per l’equip de Govern amb el Catàleg de Patrimoni. Recordem, aprovat sense consens i eliminant elements de la primera línia del Port de Pollença que el Consell Insular de Mallorca, al seu moment, va dir que havien d’estar-hi inclosos (veure les nostres al·legacions). Un sense sentit quan després l’Associació valora, precisament, els documents que acrediten la defensa del patrimoni urbanístic. Sobre els camins públics, no hi ha cap tipus de Pla de Manteniment i/o Conservació. El catàleg existeix, però no una defensa del mateix. Es va aprovar fa diversos mesos una PNL relativa a la recuperació i manteniment de camins públics rurals on s’insta als Ajuntaments a que adaptin el seu catàleg de camins públics de la seva titularitat a la Llei 13/2018 (per recuperar-los i garantir-ne la conservació i manteniment). Vàrem demanar al Ple de maig sobre les intencions de l’equip de Govern cap al que insta la PNL, i el batle va exposar que ho considerava una “declaració d’intencions sense vinculació directa”, i que “si nosaltres ens hem de fer càrrec de tots els camins que són al catàleg a dia d’avui no faríem res més en aquest Ajuntament”. Solució, els deixem abandonats?
  • Desenvolupament econòmic no vinculat al turisme: hem vist algunes accions positives com la Fira de Joves emprenedors. Nosaltres hem proposat, a l’espera de resposta, un futur espai de co-working al Polígon de Pollença per acollir empreses joves que siguin tecnològiques, d’informàtica, disseny, etc., gestionat i amb una Ordenança fiscal per part de l’Ajuntament. Això i avançar cap al desenvolupament d’ajuts i suport al sector agrícola i ramader (iniciativa LEADER, a la qual treballam perquè Pollença estigui inclosa), atreure empreses del sector de les energies renovables a que venguin al Municipi, són mesures concretes per defugir de la dependència total i absoluta que tenim del sector turístic, que no tenim clar estigui sent una prioritat de l’equip de Govern actual.

Per concloure, no és fàcil posicionar-se i saber com actuar, en ocasions, quan se’ns convida a l’acte d’aquest dia 27 d’agost. Tot i semblar banal, cal reflexionar, discutir, compartir punts de vista per realitzar l’acció més coherent (com ho férem amb tot l’assumpte del PAC de Pollença). I no s’ha de perdre perspectiva del lloc que ocupam, ni deixar de dir el que funciona (parts positives) i el que no funciona (parts millorables). Inclús podríem dur a debat, xerrant d’un dels Pobles més bonics d’Espanya, que la nostra proposta de modificació del Reglament d’ajuts econòmics dels Serveis Socials, feta a setembre de 2020, segueix sense prosperar ni ser escoltada. Un poble bonic també és aquell que cuida la seva gent, que n’augmenta la protecció en temps de crisi social i econòmica. També ho és aquell poble que fa polítiques de profunditat per la Joventut i es planteja (com promès a la campanya electoral), impulsar el Consell de Joventut i un casal per joves, …

Així, tot i que assistirem a l’acte de demà, hem volgut deixar clar les incongruències i inclús actitud hipòcrita de l’equip de Govern amb certs aspectes que defensa la pròpia Associació i que el propi Ajuntament no afronta a les totes. El problema radica en l’actitud i la forma de fer, per tant, de qui governa. La iniciativa, ben cumplida i sense que serveixi, insistim, per cap altre cosa que reforçar el Patrimoni Històric i Arquitectònic del Municipi i no per augmentar la càrrega turística, és un punt positiu. Això quedarà, no les persones que actualment governen. Esperem que en un futur govern obert, transparent, transversal i progressista, s’aprofitin els elements de la carta de qualitat de l’associació per fer un poble encara més bonic i potent, i no escudar-se amb una iniciativa quan, en el dia a dia, les accions que es fan des de l’Ajuntament en alguns aspectes són francament millorables.

Calvari Pollença, font: Los pueblos más bonitos de España

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.