Des d’Unides Podem Pollença anunciam que hem registrat al·legacions al projecte de decret de modificació puntual del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana. Un dels elements que genera més interès en la present proposta de modificació puntual (des del punt de vista tècnic, social i inclús de la justícia), és tot el que rodeja / implica la propietat de Ternelles on s’hi inclou Cala Castell, Cala Estremer i Castell del Rei, entre d’altres. Entenem que, sent un partit polític amb representació a l’Ajuntament, som actors/actrius participants amb dret a exposar la nostra opinió del present procediment. Hem participat en les últimes votacions del Plenari, que ha tractat la petició del propi Ajuntament cap a la Conselleria de Medi Ambient perquè realitzi la present modificació puntual del PORN, i que també ha tractat la impositiva interlocutòria del TSJIB on se’ns obligava a llevar la servitud de pas del PGOU, mentre no s’adaptés el PORN.

En resum, havent estudiat la documentació (informes tècnics, Decret del PORN i altres instruments), els antecedents històrics i coneixent les reivindicacions de la ciutadania de Pollença, demana que es modifiqui la cartografia que afecta tant a l’àmbit del Castell del Rei com de Cala Estremer, per poder disminuir la proporció necessària de zones d’exclusió i augmentar al Castell del Rei la zona d’ús limitat i a Cala Estremer la zona d’ús compatible. Es proposa un redactat per permetre visites puntuals anuals i controlades per apropar-se al Castell del Rei, i també eliminar la temporalitat de restricció d’accés a les Cales, acceptant la proposta de limitació de 20 persones diàries, eliminant però l’actual prohibició des de febrer fins agost. Finalment, es demana que sigui l’Ajuntament de Pollença l’òrgan encarregat de rebre i gestionar les autoritzacions d’accés, com feia fa uns anys. Podeu consultar íntegrament les al·legacions descarregant el document següent!

Des d’Unides Podem Pollença pensam que els esforços de les administracions i la feina real s’han de centrar en: pedagogia, senyalització i presència d’agents de medi ambient per control de conductes i actituds de les persones que vagin a les zones sensibles des del punt de vista mediambiental. La prohibició basada en “futuribles indeterminats o no contrastats”, sense opció d’introduir mesures correctores o de prevenció, tanca la porta a l’educació ambiental, al gaudi del domini públic i dona arguments de força a propietats que després, com assenyalen els propis informes, gaudeixen d’un espai amb suposades màximes restriccions ambientals pel simple fet de ser propietari/a privat de l’espai. Això no es pot permetre ni s’ha de produir.

Sobre el Castell del Rei, recordem que forma part de la ruta de castells, una ruta aprovada i incorporada en el Pla Territorial Insular de Mallorca (any 2004), i és un Bé d’Interès Cultural (BIC). Els informes consultats no es mostren partidaris de permetre una afluència major de persones. Ara bé, la proposta que fem no és de deixar passar una gran afluències de persones, sinó de conjugar el respecte i protecció de l’entorn amb la categoria de l’edificació de BIC. Concretament, proposam 2 al·legacions que van unides:

1. Primera: modificar la cartografia que afecta a l’àmbit del Castell del Rei.

Es proposa modificar puntualment la cartografia existent en el sentit d’afegir un tercer plànol a l’actual 644-5 de l’apartat II.2 Porn de la Serra de Tramuntana, Zonificació, de l’annex cartogràfic-normatiu del Pla, per ampliar única i exclusivament en el tram final del camí existent i l’àmbit interior del Castell del Rei la zona d’ús limitat i reduir en la part proporcional inversa la zona d’exclusió. Aquesta modificació va lligada a la proposta / al·legació segona.

2. Segona: s’amplia la redacció ja existent del segon paràgraf a la lletra b) de l’article 62, que podria quedar redactat de la manera següent (mirar subratllat):

<< Zones d’ús limitat: Prohibits els esports de competició o que impliquin l’emissió de renous. Aquestes activitats podran ser objecte d’autoritzacions puntuals, sempre que siguin guiades i no interfereixin sobre els objectius de conservació imposant les oportunes condicions i restriccions si escau.

Autoritzables els usos recreatius, llevat dels itineraris d’ús públic oferts per l’organisme gestor dels espais naturals protegits que són un ús permès. En el cas del Castell del Rei, per la seva condició de Bé d’Interès Cultural, s’estableixen dies puntuals de visita (6 per trimestre), repartits anualment amb un marge mínim entre cada dia de visita de 2 setmanes. La visita es farà en grups de màxim 15 persones, acompanyats en tot moment per un/a agent de medi ambient i guardant silenci. Només es podrà transitar pel camí existent i es farà un recorregut interior per les zones que no impliquin perill per les persones i l’estructura de l’edificació. En cas de situacions que provoquin un risc provat per la fauna de l’indret, s’anul·laran les visites el temps que s’estimi oportú. Es mantindrà aquest règim de visites fins a l’elaboració del Pla Rector d’Ús i Gestió del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

Sobre Cala Castell i Cala Estremer,

Cal reconèixer l’oportunitat que aquesta modificació permetrà a la ciutadania de poder gaudir d’un entorn privilegiat que, malauradament, s’ha transformat en ús i gaudi gairebé exclusiu de la propietat privada. No ho diem gratuïtament. El fet és que a la següent pàgina, https://www.visitaguiadaternelles.com/, es pot trobar com La Fundació Vida Silvestre Mediterrània ofereix visites guiades des de fa anys, tenint el control i monopoli absolut de l’accés a la finca de Ternelles. Resulta sorprenent que mentre la part pública no hagi pogut assegurar una continuïtat de visites de la ciutadania, que coincidim que no pot ser sense cap límit, la part privada sí hagi pogut organitzar excursions en grup. Entenem que la pressió humana afecta tant si pagues per entrar (https://fvsm.eu/que-ofrecemos/excursion-de-observacion-de-buitres/), amb 50€ en qualitat de “donatiu”… com si accedeixes gratuïtament respectant els usos contemplats a la LECO.

l’Informe sobre la modificació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Tramuntana segons la nova redacció de l’article 22. a de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO), atesa la disposició final segona de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, arrel de la sol·licitud formulada per l’Ajuntament de Pollença i la petició del cap de Departament de Medi Natural, de 5 de novembre de 2020 apunta textualment que:

La zona del camí que dona accés a la cala i la platja pròpiament dita, no són zona de nidificació, però poden servir de zona de descans o d’alimentació per part d’aquestes espècies. La presència humana descontrolada podria alterar les condicions ambientals i provocar molèsties a aquestes espècies.

S’ha constatat que durant l’època estival hi ha persones que accedeixen a la cala amb embarcacions que queden fondejades per passar el dia i que generalment no desembarquen a la platja ja que està dins una propietat privada i necessiten permís. La cala també és utilitzada per les persones propietàries amb els seus convidats que fan servir les instal·lacions (caseta) que hi ha a la platja i per a la utilització de l’escar com zona de partida per anar a pescar.

Tot i que es constata la presència i accés a la cala de persones, de manera controlada i reduïda i majoritàriament en època estival, s’ha seguit detectant presència d’àguila peixatera i de miloca. Aquest fet pot indicar que l’accés controlat de persones a la cala, no ha afectat els hàbitats d’aquestes espècies que segueixen utilitzant la cala com a zona de descans i d’alimentació, així com els voltants com a zona de nidificació.

A part de destacar positivament que la presència de persones no afecta la presència de l’àguila peixatera i de la miloca, la informació destacada en negreta torna a posar en dubte la pròpia existència inicial de la zona d’exclusió actualment instaurada… no afecta a tothom per igual?

Vist el caràcter de contradicció entre els efectes que té la presència de persones pel comportament de l’àguila peixatera i la miloca, i que com s’assenyala durant els mesos d’estiu i, per tant, de nidificació, s’ha conjugat la presència de poques persones amb la dels animals abans esmentats sense aparent problemàtica, sembla prudent i coherent, que s’estableixi efectivament el límit d’accés de 20 persones per dia (tenint en compte les recomanacions del SPE), però sense limitacions temporals. Igualment, hem valorat proposar que s’establís un recorregut que contempli cartografiar i permetre l’accés via terrestre a Cala Estremer, establint una zona d’ús compatible i reduint l’actual zona d’exclusió, mantenint dins aquesta el manantial petrificant. També hem trobat necessari que l’articulat reculli qui ha d’autoritzar l’accés de màxim 20 persones per dia. En aquest sentit i destacant l’experiència positiva existent quan l’Ajuntament de Pollença tenia un sistema de reserva integrat que es podia utilitzar o bé per telèfon o bé de forma telemàtica, es considera que és l’organisme que ha d’efectuar de nou les reserves i vigilar usos inadequats o sospitosos.