Ple Ordinari novembre, del 28/11/2019, 19:00 h

Ple Ordinari corresponent al mes de novembre on consten 12 punts a l’ordre del dia, i la part de control i seguiment, que és:

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions anteriors.

2.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 7- 2019 (Exp. Elec. ABS 2019/3896).

3.- Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’expedició de documents administratius (Exp. Elec. ABS 2019/2598).

4.- Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva, si procedeix, de modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per la prestació dels serveis de l’escola municipal d’educació infantil La Gola (Exp. Elec. ABS 2019/932).

5.- Aprovació provisional, si procedeix, de l’ordenança municipal reguladora de la prestació patrimonial no tributària pel servei de subministrament d’aigua a través de la xarxa domiciliària (Exp. Elec. ABS 2019/982).

6.- Dació de compte de les Resolucions de Batlia contràries a les objeccions formulades de conformitat amb el disposat a l’article 218 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals(TRLHL), en redacció donada per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) (Exp. Elec. ABS 2019/3945).

7.- Aprovació inicial, si procedeix, de la desafectació d’un tram del camí núm. 77 Camí Vell de Bóquer del catàleg de camins del t.m., per a possibilitar la seva permuta amb el tram de camí alternatiu proposat per la propietat, i que discorre per la mateixes finques de Bóquer, mantenint la vigència de la desafectació practicada respecte del camí núm.: 73 Camí de Cala Bóquer i modificant els termes del Conveni subscrit en data 27.11.2013 perquè pugui desplegar efectes (Exp. Elec. ABS 2005/601).

8.- Aprovació, si procedeix, de sol·licitud a l’administració autonòmica ambiental competent, Conselleria de Medi Ambient de la CAIB, de la modificació del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat per Decret 19/2007, de 16 de març (BOIB núm.: 54 Ext. de 11.04.2017) (Exp. Elec. ABS 2018/641).

9.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del PGOU local per a una nova ordenació de l’accés a la carretera Ma.2200 Palma-Port de Pollença en el tram final del sòl urbà des de Via Argentina de Pollença (Exp. Elec. ABS 2018/3450).

10.- Moció presentada pels grups municipals El Pi-Proposta per les Illes, Partit Popular, Tots per Pollença i Unió Mollera Pollencina, per a la fixació d’uns criteris objectius del repartiment de l’impost de turisme sostenible.

11.- Moció presentada pel grup municipal Junts Avançam per a l’ampliació del contracte d’intervenció socioeducativa en el medi obert, a fi de garantir i blindar els drets i el benestar social dels col·lectius més vulnerables i de la població en general del municipi de Pollença (RGE núm. 2019/8962 de 15 de novembre).

12.- Propostes/Mocions d’Urgència.

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT

 1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes

Desenvolupament:

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de les actes de les sessions anteriors.

S’aproven les actes anteriors.

2.- Aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 7- 2019 (Exp. Elec. ABS 2019/3896).

De nou factures d’altres anys (2017, 2018). Sorprèn que arribin tant tard, s’hauria de fer un exercici de ser molt més insistent en reclamar les factures perquè poc després de prestar-se (i comprovar-se) que el servei o bé s’ha prestat / adquirit, es pagui i no sigui un constant ajust els anys següents amb extrajudicials.

Aquesta vegada la suma puja a 2.502,21€, on trobem des d’afinacions de piano fins a la factura 4636, del 31/07/2017, que diu textualment “rostir 3 porcelles residència festes Patrona 2017”, per un import de 330€. Segons se’ns ha dit, la Regidora de llavors, Magdalena Seguí, va signar la factura però ha dit que no s’han fet mai aquestes porcelles, així com també ho exposa així la direcció de la residència. Què passa en aquests casos?

En tot cas, com és habitual, ens abstindrem per responsabilitat, tot i recordar que l’informe d’Intervenció 2019/384 torna a explicitar que no s’ha seguit cap procediment de contractació dels establerts a la LCSP.

Sentit del vot: abstenció.

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: Tots, Junts, UMP, PI i PP (14)
• Vots en contra: 0
• Abstencions: Unides Podem i Alternativa (2)

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

3.- Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva, si procedeix, de la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’expedició de documents administratius (Exp. Elec. ABS 2019/2598).

En la passada Comissió Informativa es va analitzar les al·legacions que Unides Podem havia presentat, i semblava que no s’havia mirat amb gaire deteniment la proposta relativa a una reestructuració de les Bonificacions, proposades inicialment per l’Equip de Govern (per això sembla estrany que el propi Batle, a la Comissió Informativa, agafés la paraula per gairebé criticar les Bonificacions perquè podien “saturar Intervenció”).

I és que precisament la nostra proposta anava en la línia de restringir les Bonificacions a qui realment les necessita. La proposta inicial contemplava una Bonificació del 25% en cas que la renda percebuda anualment no superi en 3 vegades el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Això suposa que es pot bonificar fins una renta de 37.800€ anuals (14 pagues) el qual perdoneu que us digui, per desgràcia no és cobrat per la immensa majoria de la ciutadania. Per tant, algú que cobra aquest sou pot pagar sobradament les taxes de les quals parla aquesta Ordenança.

Nosaltres férem la proposta de:

    a) 50% quan no es superi 2 vegades l’SMI (màxim 200€).

    b) 75% quan no es superi 1,5 vegades l’SMI (màxim 900€).

    c) 95% quan no es superi 1 vegada l’SMI (màxim 600€), estant aquesta bonificació ja            contemplada inicialment per l’Equip de Govern.

Eliminem el 25% per rendes altes i ens centrem en les rendes més baixes.

Al final s’accepta aquesta esmena en el mateix moment del Ple Ordinari, esmena a la que evidentment votem a favor.

Proposàvem també ampliar totes les bonificacions a tots els epígrafs, no només al 4rt que ens sembla molt interessant fer-hi força (Arxiu històric molt útil per Tesis Doctorals, TFM, TFG) que tenen, com ja sabem, nul·les o retribucions ben pobres. I ho heu fet, i pensàvem, genial… però sorpresa! Ho limiteu a les “taxes que la seva quantia individual no sigui superior a l’import de 40€”, i s’especifica a quina, la 3.2. Informes tècnics urbanístics emesos en el cas que no hi hagi constituït un expedient complet ni constin els antecedents… (que té un cost de 75€).

Però n’hi ha 2 de 40€ que heu obviat o no heu volgut bonificar, que són la 1.4. Certificats a efectes de tramitar cèdules d’habitabilitat per habitatge o unitat habitable informada i la 3.1. d’Informes tècnics urbanístics quan hi hagi un expedient complet en el qual constin els antecedents.

Al final, val a dir que l’informe Tècnic d’Intervenció 2019/234 diu que totes les al·legacions presentades s’ajusten a la normativa vigent, pel qual acceptar-les o no és un criteri polític.

Sentit del vot: a favor

La proposta s’aprova per: unanimitat.

4.- Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva, si procedeix, de modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per la prestació dels serveis de l’escola municipal d’educació infantil La Gola (Exp. Elec. ABS 2019/932).

Una ordenança que pensàvem havia quedat a l’oblit! Que per cert, Sr. Pep Marquet i Sr. David Alonso, pensàvem ens convocaríeu a una reunió per tractar les al·legacions que havíem fet Unides Podem, Alternativa, Junts i l’AMIPA i aquí no s’ha sabut res més fins el divendres passat, dia de la Comissió Informativa, arribant-nos tota la documentació relativa a aquest punt uns 10 minuts abans que comencés. Vaja, el que ve essent, en tota regla, facilitar la tasca de l’oposició i inclús de la pròpia AMIPA, amb les seves 314 firmes recollides…

Deixant de banda això, Unides Podem havíem presentat 9 al·legacions com recull l’Informe Tècnic d’Intervenció 2019/96. Veiem que s’han estimat parcialment les al·legacions, concretament les que fan referència a la redacció de les bonificacions perquè quedi més clar el percentatge al que es tindrà dret, i també s’han incorporat les nostres suggerències d’ampliar-les i canviar les multiplicacions que s’havien de fer al SMI, del qual ens alegrem.

N’havíem plantejat 2 addicionals, la 8 i la 9 que han quedat sense entrar a tràmit per una qüestió de normativa superior (respecte a les 4 places amb 100% de bonificació) i per competència impròpia (respecte a les ajudes / descomptes pel menjador, que es gestionen des de Serveis Socials). Precisament ho volíem fer constar per Ordenança perquè hi hagués més informació d’aquestes bonificacions. Ara, per fer-les reals, s’ha de redactar un Reglament de Funcionament Intern de l’Escoleta pel que esperem compteu amb l’oposició i l’AMIPA (ens consta que ja ho està mirant Estudi6, l’empresa gestora de l’escoleta, ja ens direu).

Respecte a totes les al·legacions presentades en relació al quadre de tarifes, l’Informe Tècnic estima, de forma verídica evidentment, que no es determina l’impacte econòmic per part de Unides Podem de com afectaran les noves tarifes. Com és una competència de l’òrgan gestor, per tant Equip de Govern, “ordenar” que es torni a fer l’estudi i que és a més qui decideix el llindar de “quin dèficit volem assumir”, havíem d’esperar a la proposta definitiva d’Ordenança del preu públic, i avui la tenim… Aquí sí que no s’ha fet gaire cas, per no dir gens:

• Proposàvem una única matrícula de 60€ pels 3 anys, desestimat, 60€ per any.
• Proposàvem incorporar, per curs, 30€ en concepte de material,
• Proposàvem que el servei educatiu de 09:00 a 13:00 costés 130€, desestimat, en lloc de 180€ l’han rebaixat a 165€. No han fet ni una mitjana, que hagués sortit a 155€.
• Proposàvem complir amb la realitat i és que el servei d’acollida es fa de 07:30 a 08:30 i la mitja hora restants fins les 09:00 és flexible per anar deixant els nins/es abans de començar la classe, i que això tingués un preu diari d’1€, desestimat, de 07:30 a 09:00 i 1,5€ per dia.
• Proposàvem que el servei de menjador tingués una tarifa mensual estàndard de 95€ i, per tant, es cobrés en el cas de no gaudir-lo en la seva totalitat la part proporcional, desestimat, això sí, baixant el preu del servei de menjador dels 6,5€ diaris als 4,5€, no tot està perdut!

Em podria estendre molts més minuts repescant dades i xifres de les al·legacions que ens donen arguments de pes per assumir preus menys alts. No ho faré perquè les heu pogut llegir i les tenim penjades al web, però destacaré algunes cosetes que són interessants:

• Heu decidit, lliurement i des del criteri polític, que a Pollença els preus de l’escoleta pública donin un dèficit estimat del servei de 477,39€, tenint una previsió de despesa de 300.419,94€ i uns ingressos recaptats prevists de 124.942,55€. La Llei (article 44.1 del TRHL) preveu que un servei que es presti per raons socials pot ser deficitari, per entendre-ho en llenguatge planer.
• Vàreu arribar a parlar de competència deslleial cap a escoletes privades del Municipi, a les al·legacions ho desmuntem i pens que no ho tornareu a utilitzar, sabent que vàreu fer servir un terme incorrecte i trampós.
• Volem un nou reglament que asseguri intervencions coordinades amb Serveis Socials del Municipi.
• Que a Pollença s’aposti perquè els col·legis tinguin la coeducació contemplada.
• Que la nova escoleta a Pollença sigui una realitat, i que mentre no estigui en marxa, prengueu en consideració la via d’explorar convenis per oferir places públiques concertades a escoletes privades de Pollença.

I, la pròxima vegada, ja que n’hi ha que ens esforcem en millorar la vida del poble, tant des de l’Equip de Govern, suposadament, en el vostre cas, com des de l’oposició en el nostre cas, i des de les associacions com l’AMIPA de La Gola, no estarà de més que si prometeu reunions per parlar de les al·legacions i cercar solucions conjuntes, aquestes siguin reals i no haguem d’esperar a 10 minuts abans d’una Comissió Informativa per saber si aquest tema de l’escoleta s’havia de tractar o no. Siguem rigorosos i seriosos, gràcies.

Com que els preus, sense perjudici de veure com funcionen les bonificacions, s’han incrementat, el

Sentit del vot: en contra.

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: TOTS, PP, UMP i PI (10)
• Vots en contra: Unides Podem, Alternativa i Junts (6)
• Abstencions: 0

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

5.- Aprovació provisional, si procedeix, de l’ordenança municipal reguladora de la prestació patrimonial no tributària pel servei de subministrament d’aigua a través de la xarxa domiciliària (Exp. Elec. ABS 2019/982).

Feia des del 2008 que no es revisaven els preus. Així ho anuncia l’Informe Tècnic d’Intervenció de data 19/03/2019. S’exposa que amb un canvi de la LCSP (Llei 9/2017), es passa a una prestació patrimonial de caràcter no tributari. A més, l’objectiu econòmic ja no és el d’igual els ingressos al preu de cost estrictament, sinó que pot existir una diferència.

El text es va proposar inicialment el 20/03/2019, i la consulta pública prèvia va finalitzar el dia 18/04/2019. Desconeixem per què no es va presentar abans l’Ordenança…? Ja que hagués pogut incidir directament en la tarifa de l’aigua per l’estiu, que al cap i a la fi és on es produeix més consum. Pot ser el Sr. Andrés Nevado ens ho pot explicar.

Segons l’informe tècnic/econòmic del 30/05/2019, el cost total d’oferir el servei d’aigües va ser de 1.704.606,72€. Igualment, al mateix any el balanç resultant va ser una xifra positiva de 670.016,95€. Amb les noves quotes es projecta un augment de facturació de 46.762€.

Anant a l’Ordenança, se’ns va comentar que s’ha mirat de referència la d’EMAYA (Empresa d’aigües i residus de Palma). Veiem positiu que s’incloguin bonificacions (per baix consum 10% de bonificació quan es consumeixi menys de 10m³ en el consum domèstic i les tarifes proporcionals exemptes de progressivitat / i per ingressos baixos fins al 100% a un màxim de 10m³ / mes sempre que no es superi en 1,25 vegades l’SMI. Parla que quan hi hagi més d’un ingrés, es mirarà el més elevat de forma íntegra i els restants el 50% del valor. I no s’hauria de canviar el coeficient multiplicador en aquest cas?

A l’Article 7.- Tarifa es parla de quines tarifes estan excloses de la tarifa progressiva. Aquí pot ser valdrà la pena revisar si, per exemple, oficines administratives públiques i privades i comerços que no siguin de la restauració han de tenir la mateixa tarifa que altres establiments que sí utilitzen molta aigua (restaurants, per exemple).

Molt positiu que s’hagi apujat el preu dels comptadors d’obra a 2,5€ el m³ , ja qui ha acabat una obra s’ha de passar al comptador que li correspon, no aprofitar-se d’un bé que és de tots i totes. També és molt positiu haver diferenciat les tarifes per establiments hotelers, ja que és on s’hi produeix habitualment una despesa d’aigua brutal (piscines, dutxes interminables i jacuzzis).

Sí que pot ser també haurem de repensar si els habitatges on hi ha lloguer vacacional, les llicències ETV (Estància Turística en Vivienda), que estan localitzables (les legals) no han de tenir una tarifa diferenciada.

Val la pena esmentar que fins octubre, segons informació de gerència, un 25% de l’aigua oferta a Pollença prové de dessaladores, uns 400.000 m³… i que és l’aigua més cara que hi ha.

Repescant un treball fet per una assignatura de Psicologia Ambiental a l’any 2017, m’agradaria assenyalar algunes dades:

Al 2013, Es consumiren a Pollença 490,962 milers de m³ d’aigua, mentre que al Port de Pollença en foren 993,546 (el doble). Concretament, amb una procedència del 27,77% de pous propis, 25,85 de pous externs , 23,4% fonts pròpies, 9,86% fonts externes i finalment 13,12% de dessaladores. En 6 anys, hem augmentat aquesta última xifra, recordeu, al 25% (i encara no ha acabat l’any 2019…).

També es varen trobar dades preocupants de pèrdues: un 24% al 2012, concretament.

Ens hem d’esforçar a cercar les vies possibles per racionalitzar el consum i anar directament a controlar qui consumeix en desmesura. I no podem entrar en el concepte de l’eco-fatiga, quan es focalitza sobre la persona individual com màxima responsable, generant-se una sobreresponsabilització del ciutadà que condueix fàcilment a l’efecte contrari, amb la posterior desresponsabilització (Pol, Vidal i Romeo, 2001). En definitiva, s’ha de cercar la coresponsabilitat compartida i no individualitzada.

Igualment, al entrar en període d’exposició pública, presentarem les al·legacions que considerem oportunes. En general, per la satisfacció del text, el

Sentit del vot: a favor

Pren la paraula el Sr. Batle:

• No s’havia dut abans perquè no s’havia constituït encara el Consell d’Administració d’EMSER. Aquest ho havia d’aprovar i després això anirà a la Comissió de Preus.

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: TOTS, PP, UMP, PI, Unides Podem i Junts (15)
• Vots en contra: 0
• Abstencions: Alternativa (1)

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

6.- Dació de compte de les Resolucions de Batlia contràries a les objeccions formulades de conformitat amb el disposat a l’article 218 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals(TRLHL), en redacció donada per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) (Exp. Elec. ABS 2019/3945).

En total hi ha per un import de 1.310.507,16€ de factures i hores extraordinàries. Un llistat, com és habitual, ben llarg d’objeccions en relació a diverses factures, que sumen 371.321,07€.

Ja vàrem demanar pel tema de les línies telefòniques i de fet hem registrat una pregunta que esperem ens respongui després, no ara Sr. Batle.

Després tenim una empresa que pensem té “bo” com diem en bon mallorquí i és l’empresa que sembla porta tot el tema impressores, amb les sigles P.S.H.

• David Alonso, tenim previsió d’un un contracte per subministrar aquesta necessitat?

Com de nou venen objeccions pel tema del subministrament elèctric i precisament es va aprovar l’adhesió a la plataforma de la FELIB perquè es pogués tirar endavant aquest contracte (plecs, etc.), hi ha alguna novetat al respecte Sr. David Alonso?

També tornen a arribar factures pels muntatges dels vídeos que s’han fet, en aquest cas per les festes de la Patrona i Cala Sant Vicenç, 6.945,4€. No dubtem de la qualitat de les feines, però sí dubtem que aquest Ajuntament i Equip de Govern, que venia per no repetir errors de contractar sense les pertinents passes legals a seguir, ho faci amb aquest tema, amb manteniment de jardins, amb les nostres pròpies dietes que no cobrem correctament per assistència sinó que ens cau del cel com un sou… (“és molt llépol” va arribar a dir el Batle quan se li va demanar si ho pensava canviar).

Torn a insistir que aquestes dietes per assistència no conten amb el vist i plau de Secretaria ni Intervenció, ja que no es pot establir una diferència en la quantia de les assistències a les sessions dels òrgans col·legiats en raó de la posició del càrrec electe (Intervenció 2019/2657, pàgina 87).

S’han realitzat algunes preguntes, si les volen respondre, encantats d’escoltar la resposta.

Pren la paraula el Sr. Batle:

• Subministrament elèctric segurament es pugui contractar abans d’acabar l’any.

Pren la paraula el Sr. David Alonso:

• Està facturant una empresa mentre es va licitar per un altre. Li queda 1 any per davant. Té contracte però està d’una forma una mica irregular…

Les dacions de compte no es voten.

7.- Aprovació inicial, si procedeix, de la desafectació d’un tram del camí núm. 77 Camí Vell de Bóquer del catàleg de camins del t.m., per a possibilitar la seva permuta amb el tram de camí alternatiu proposat per la propietat, i que discorre per la mateixes finques de Bóquer, mantenint la vigència de la desafectació practicada respecte del camí núm.: 73 Camí de Cala Bóquer i modificant els termes del Conveni subscrit en data 27.11.2013 perquè pugui desplegar efectes (Exp. Elec. ABS 2005/601).

Com ja consta a la proposta de Batlia, ja al 2012 (fa 2 legislatures), s’havia aprovat definitivament l’expedient de desafectació del tram de camí núm. 73.

Posteriorment, el conveni amb la propietat fou formalitzat el 27/11/2013 i ratificat pel Ple de l’Ajuntament. De mentre, ha passat el temps i la ciutadania ha seguit passant per la Clasta. Es comenta que es feia necessari delimitar la zona del camí ja que allà tenim el Jaciment del Pedret de Bóquer, recentment considerat BIC (Bé d’Interès Cultural) pel Ple del CIM (Consell Insular de Mallorca) el dia 14/03/2019.

Ara es proposa canviar els termes del conveni subscrit al 2013 pel que fa al tram alternatiu, però mantenir el “recíproc intercanvi de drets reproduïts en l’estipulació Primera del conveni”.

S’afegeix una nova clàusula, acord Segon número V, referida a l’ús del camí, sense perjudici del que pugui disposar-se de la Llei 13/2018 de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca: no es pot fer foc, no es poden dur cans o altres animals (fins i tot si van fermats, exceptuant els cans pigall) ni fer acampades al camí, entre d’altres. Però clar, el tema dels cans hem cercat i no hem trobat, pot ser per desconeixement, cap lloc on digués expressament que no es puguin dur:

• Batle, per què s’han posat aquestes condicions de forma expressa en el conveni? Les ha demanat la propietat? Per què no es podran dur cans, encara que vagin fermats? Des d’on no podran passar? Quina legislació ho regula?

Hem trobat fins i tot un flyer, http://www.ajpollenca.net/sites/default/files/documents/flyer_rutes_biodiversitat_cat-cas.pdf, de l’Ajuntament de Pollença (2013 sembla) que es diu “Senderisme a Pollença a través de deu rutes de la biodiversitat”, on es posa que “la majoria dels camins recomanats travessen propietats privades. Els cans no han de perseguir el bestiar, portau-los sempre amb corretja”.

Segons vàrem entendre, s’hauria de fer una Ordenança dels usos permesos del camí, pel que veurem com es gestiona i realitza… Aprofitem també per reiterar la necessitat de donar-li al Pedret de Bóquer o l’antiga ciutat de Bocchoris la categoria que es mereix, i no és estar soterrada entre mates i brutor. Sabem que és competència del CIM, però volem un Ajuntament de Pollença compromès amb el seu patrimoni històric i cultural.

A nivell tècnic se’ns ha exposat i explicat correctament la situació. No deixa de ser una decisió que afavoreix més a la propietat. No ens oposem a donar sortida a les tramitacions, recuperar el camí més original de Bóquer, però ens genera dubtes que, al cap i a la fi, tornem a deixar al lliure albir d’una propietat privada poder accedir al mar (i això que la propietat col·labora molt més que la de Ternelles, evidentment). Hauríem d’avançar cap a fer valer el nostre Patrimoni i que els camins siguin de titularitat pública, perquè en qualsevol moment ens poden plantar una barrera que pot ser difícil d’aixecar.

Per aquests dubtes que tenim i per principi de precaució, el

Sentit del vot: abstenció.

Pren la paraula el Sr. Batle:

• Hi ha explotacions agrícoles, la Llei de camins ho limita. El problema dels cans són els perjudicis que creen a la ramaderia. Limitacions que són imposades pel PORN. No hi ha regulació… la Llei ho permet a través de la pròpia Ordenança. Les obres de senyalització, etc. correran a càrrec de la propietat.

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: TOTS, PP, UMP i PI (10).
• Vots en contra: Alternativa (1).
• Abstencions: Unides Podem i Junts (5).

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

8.- Aprovació, si procedeix, de sol·licitud a l’administració autonòmica ambiental competent, Conselleria de Medi Ambient de la CAIB, de la modificació del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat per Decret 19/2007, de 16 de març (BOIB núm.: 54 Ext. de 11.04.2017) (Exp. Elec. ABS 2018/641).

Un tema molt complicat, que duu anys i anys de lluita al darrera i que avui, com en altres ocasions i altres temàtiques, se’ns presenta un nou capítol.

Ara mateix, l’Ajuntament de Pollença està de nou en desavantatge. Però no sempre ha estat així… la sentència del 2001, de fet, cita textualment que:

“se deben devolver las actuaciones para que, respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollença se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los usos afectados por la resolución impugnada”. En aquell moment, s’hauria d’haver expropiat.

Anys abans, el PGOU inicialment havia contemplat el camí de Ternelles com un camí que necessàriament requeria de la servitud de pas per arribar a la mar (Cala Castell). Màgicament, això va desaparèixer del PGOU.

Després, el Consell de Mallorca va acordar unes restriccions (que després en tornarem a parlar en relació a la proposta d’avui), amb la propietat: 20 persones diàries amb autorització expedida per l’Ajuntament (i és el que tenim suspès actualment).

Tots aquests anys de recursos, de no haver expropiat quan tocava, no han fet més que agreujar la situació. Arriba el PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana), que suposadament havia de posar ordre en alguns indrets. En el cas de Ternelles i la Creueta, pel que se’ns ha exposat, d’una forma no gaire brillant. En aquells anys, ja sabem qui Governava a les Balears… Doncs allà, inicialment no hi havia una zona d’exclusió que limités l’accés al Mar, a Cala Castell. De fet, entrant en el Decret 19/2007, de 16 de març, pel qual s’aprova el PORN, es pot veure en la seva pàgina 57, en el mapa Mallorca 644-5 , fent ampliació a la zona de Cala Castell, es veu clarament la realitat que una petita zona de la pròpia cala, que és al mar, és del color lila. Mirant la llegenda, això es correspon a Zona d’ús compatible.

El que succeeix, però, és que entre la zona compatible que discorre pel camí i la zona compatible de la platja, efectivament tenim una Zona d’exclusió que prohibeix el pas. I resulta una mica greu i preocupant que aquesta sorgís en aprovació definitiva sense justificació aparent, i que molt probablement, avui en dia la zona sí gaudeixi dels valors ambientals que no varen quedar provats en el seu moment. Per tant, error del passat que paguem avui. A més resulta inversemblant posar una zona d’ús compatible que en definitiva podria permetre el bany, quan no s’hi pot accedir a peu… de moment, els humans no sabem volar. Parlant amb personal tècnic, se’ns ha explicat el principi de no regressió ambiental, el qual comportaria que la jurisprudència i normativa no hauries de revisar-se si això implica retrocedir respecte als nivells de protecció aconseguits amb anterioritat…

I és que inclús amb aquesta situació, a l’any 2015 una altre sentència (la 98/2015 del 27/02/2015) s’afanyava en recordar que l’Ajuntament mai ha exercitat la servitud de pas amb la preceptiva expropiació i indemnització o acció confessòria.

El que ens ha anat quedant clar, és que ni la LECO, ni la Llei de Costes ni la pròpia Llei 13/2018 de Camins Públics i Rutes Senderistes de Mallorca i Menorca ens poden, entre cometes, “ajudar”.

I és que teníem esperança que la Sentència 116/2019 del Tribunal Constitucional que fallava en contra del recurs d’inconstitucionalitat interposat per 50 diputats i diputades del Partit Popular del Congrés de Diputats cap a l’Article 50 d’aquesta Llei ens podria ser útil. Apunt ràpid, es veu que al PP la paraula expropiació li causa pànic, fins i tot si és per aprovar projectes de rutes senderistes, i tenint en compte que l’article preveu que preferentment el que s’efectuarà són convenis de col·laboració, implementació de servitud de pas, i altres.

De fet, el tribunal igualment sí que diu que “concurre la finalidad de utilidad pública o interès social que ha de legitimar cualquier medida de naturaleza expropiatoria”. A tenir en compte.

Per anar acabant. El que ens preocupa i molt, és el que es demana en l’acord que volem remetre avui a la Conselleria de Medi Ambient perquè modifiqui el PORN i autoritzi el pas a les zones d’exclusió amb les condicions ambientals que pertoquin. Aquestes condicions ambientals, que no es detallen, resten ambigües i realment amb els antecedents que tenim, no ens genera gens de confiança. La família March té poder, ha guanyat moltes batalles judicials i, no ho oblidem, ara mateix té la batalla guanyada. Cert és que estan emetent autoritzacions a través de la Fundació Vida Silvestre Mediterranea, però algunes persones ens han arribat a dir que quan s’arriba a la barrera el dia de la visita, els han demanat diners, i això no ho posa en lloc a la pàgina web. El que sí posa, és que:

“el acceso a la playa està, TOTALMENTE PROHIBIDO por restricciones biológicas debidas al Plan de Ordenación de Recursos Naturales”. Recordem, una franja que deu fer uns 5-10 metres i que separa el camí de la mar on sí hi ha una zona d’ús compatible. Deuen ser els 5-10 metres més especials del planeta.

Insistim, qui decidirà les restriccions a posar? Si es modifica el PORN (a saber quan es fa), quines garanties tenim els Pollencins i Pollencines que no es torni a fer un error? O que es jugui a favor de la propietat? Una servitud de pas hauria de permetre la lliure circulació, i més si és per anar a la Costa. Una altre cosa és que amb estudis reals i demostrats, es confirmi la Zona d’Exclusió, però això, està per veure.

Si s’arriba a tenir el PORN modificat, i està en les nostres mans adaptar el PGOU al PORN, no dubteu que defensarem l’expropiació. Ho diem clar, no ens fiem de la propietat, dels seus interessos i de com han actuat tots aquests anys. Per tot l’anterior, i per principi de precaució al no saber el tipus de restriccions que podrem arribar a sofrir el poble de Pollença, sent però l’única sortida que es veu viable actualment, el nostre vot serà

Sentit del vot: abstenció.

Pren la paraula el Sr. Batle:

• Al 2015 es podria expropiar. Hi havia un estudi de 5.000€ fet per valorar l’expropiació del camí de Ternelles. Demana per què no es va fer… Diu que executen una sentència i és la de demanar la modificació del PORN perquè es pugui passar per una zona d’exclusió.

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: TOTS, PP, PI, UMP i Alternativa (11)
• Vots en contra: 0
• Abstencions: Unides Podem i Junts (5)

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

9.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del PGOU local per a una nova ordenació de l’accés a la carretera Ma.2200 Palma-Port de Pollença en el tram final del sòl urbà des de Via Argentina de Pollença (Exp. Elec. ABS 2018/3450).

Un altre punt molt tècnic, i més quan parlem del PGOU, el famós PGOU… No contempla l’actual traçat del vial preexistent que comunica la carretera amb el nucli de Pollença (sortida des de Via Argentina cap a la rotonda del Gall, on hi ha també un carril bicicleta), i de fet la Rotonda tampoc existeix als plànols, és posterior. Hi havia un vial planejat que no està executat i que ara mateix no tindria gaire sentit, pel que es vol modificar el planejament per fer-hi constar el vial que efectivament existeix. Això, però divideix el sòl podria provocar que quedés una parcel·la de sòl romanent que té la qualificació de Zona Intensiva I2, pràcticament enmig del descampat.

Per això, com consta a l’Informe tècnic del 18/11/2019 on es proposa concentrar l’edificabilitat a la parcel·la al nord del vial i que sigui allà on hi hagi la Zonificació Intensiva I2 (planta baixa i dos pisos, amb 12 metres de fondària edificable màxima), la parcel·la del sud quedarà com aparcament privat, una zona verda privada ha dit el Sr. Batle, lliure de qualsevol edificació, important remarcar-ho. Havent-se de vincular registralment aquesta parcel·la a l’anterior.

• Entenem que es vigilarà per l’estricte compliment d’aquesta prerrogativa, no Sr. Bartomeu Cifre?

Ja s’ha explicat que al ser una modificació de petita escala, ha estat suficient entre d’altres un Document Ambiental Estratègic, validat pels tècnics/ques de la casa. I, recordar que tot i que hi ha un interès particular, al final aquesta mesura afecta a l’interès general i urbà del Municipi.

Tanmateix, tindrem 45 dies d’exposició pública, amb bona difusió pel que si hi hagués algun problema, ja es detectaria. Sense més a afegir, el

Sentit del vot: a favor

La proposta s’aprova per: unanimitat

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària i en el moment d’aquesta votació la Sra. Marina Llobera no es troba present a la Sala de Plens.

10.- Moció presentada pels grups municipals El Pi-Proposta per les Illes, Partit Popular, Tots per Pollença i Unió Mollera Pollencina, per a la fixació d’uns criteris objectius del repartiment de l’impost de turisme sostenible.

Una moció per crear Ajuntaments de primera i de segona. Una moció que prové d’un partit, el Partit Popular, que no creia en l’ecotaxa perquè era el dimoni, perquè ningú vendria a les Illes, perquè el turisme desapareixeria… o no viuen a les Illes o van amb cucales i no veuen que la pressió turística és cada vegada més elevada. Evidentment que estar-hi en contra no vol dir que després no s’hi puguin fer crítiques, clar que sí. Només que val la pena recordar-ho, no sigui cosa que es pengin medalles que no li corresponen.

Pel que fa a la moció en sí, una adaptació d’una genèrica que deu estar circulant per tot, no exposa que la inversió prevista gràcies a l’Impost de Turisme Sostenible és de 121.885.000€, dels quals un 39,7% aniran a Medi Ambient, un 22,05% a Innovació i canvi climàtic i un 11,76% a habitatge Social. Per cert, clar que és l’IBAVI que hauria de finançar l’habitatge social. Però, no tenir govern i estar encara pendent del REB (Règim Especial de les Balears) que ens faci tenir un règim fiscal diferenciador per apropar-se a les Canàries per exemple, poden ser claus per entendre la desvirtuació que està vivint l’ITS, això no ho negarem. Tampoc negarem, però, que el Turisme té una incidència directa en el preu de l’habitatge (menys oferta i més demanda, pujada de preus). I no només pujada de preus, sinó èxodes dels pobles cars com és Pollença cap a pobles dormitori, i la gentrificació que creix en els barris. Obviar el problema és tapar-se els ulls (de fet si teniu alguna previsió o idea per ampliar habitatge social a Pollença, ens ho podríeu dir).

Hi ha qüestions que compartim: l’ITS no pot anar per exemple destinat a refer un Conservatori a Menorca. És una aberració que surt de tota lògica. El Govern central ha de pagar el que li correspon, esperem que això sigui una realitat aviat. I també estem d’acord amb el que han anat argumentant la FELIB, ARCA, el GOB, Amics de la Terra… que per cert, aquests dos últims han fet feina perquè es declari els Municipis en emergència climàtica. Alternativa ho va dur com una moció i vos vàreu abstenir els mateixos que presenteu avui la moció: Tots, PP, PI i UMP. L’ITS no hauria de xerrar i com vos esforceu en recordar, del medi ambient? De sostenibilitat? Precisament sí, però sembla que vos agrada més l’ITS per projectes Municipals destinats a millorar l’oferta turística o transformar l’entorn del Pont Romà. Demanin més punts de recàrrega elèctrica, a veure si ho fan. Per cert, el projecte que ara tant defensau, també l’heu criticat pel seu “elevadíssim preu”, concretament una previsió de 1.003.083,20€ segons l’informe de l’Arquitecta Municipal (14/08/2019). Què quedam?

Per anar acabant, els acords que defensa la moció parlen d’establir un percentatge mínim de la recaptació generada a cada zona turística serveixi per generar projectes d’aquesta zona. Molt bé, crearem Ajuntaments de 1ª i 2ª o 3ª categoria. Aportes diners? Reps. No aportes perquè el turisme no té un impacte al teu territori? No reps. Una petició molt individualista i competitiva. Us recordaré un lema: pensa global, actua local. I això significa en aquest cas, que hem d’actuar localment a tots els Municipis la idea global que el planeta, i perdoneu que ho digui tant clar, se’n va a norris.

La 3ª proposta dels acords, instant el GOIB a fer-se càrrec dels projectes no aprovats, només serveix per “fer sang”. No tenim un projecte fet? Idò inversió sostenible l’any que ve i el duem a execució. Finalment, el punt 4 parla que s’hagi d’aprovar els projectes amb un suport ample i una majoria qualificada. Molt bé, ho fareu a Pollença amb projectes com el Bar Katy?

Podríem haver fet esmenes, però com ens vàreu dir, si vols presentar una moció, mos l’has d’explicar abans i la comentem abans que la registris. Vosaltres no ho heu fet, teniu el rodillo, per tant gràcies, m’heu estalviat la feina.

Sentit del vot: en contra

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: TOTS, UMP, PI, PP (10)
• Vots en contra: Unides Podem, Alternativa i Junts (6)
• Abstencions: 0

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

11.- Moció presentada pel grup municipal Junts Avançam per a l’ampliació del contracte d’intervenció socioeducativa en el medi obert, a fi de garantir i blindar els drets i el benestar social dels col·lectius més vulnerables i de la població en general del municipi de Pollença (RGE núm. 2019/8962 de 15 de novembre).

Com vàrem explicar a la Comissió Informativa, demà mateix, divendres 29/11/2019 a les 10:00 tenim reunió a l’IMAS: amb la Sra. Magdalena Gelabert, Vicepresidenta de l’IMAS i amb Àngel Candel, Directora Insular de Suport Territorial.

A la reunió hi anirem jo mateix, la Regidora de Benestar Social, el Batle ho desconec al final i també tècniques Treballadores Socials de Pollença. Anem a tractar 3 temes:

1. Incompliment de la ràtio de professionals del Treball Social a Pollença (suposadament ens correspon 2,16 i ara n’hi ha 2).
2. Remunicipalització de professionals de l’Educació Social, ara externalitzat i amb contracte caducat, de fet, incomplint també la ràtio estipulada. Ambdós punts fan referència a les UTS, que són les Unitats de Treball Social.
3. Perfil professional de Psicòloga, possibilitat de subvenció.

Vàrem comentar a la CI que ens semblava que seguir pel camí de l’externalització, no era el més adequat fins haver esgotat totes les opcions anteriors. I si podem ampliar personal i que sigui propi, millor. Som conscients de la Llei Montoro i dels impediments que suposa, però per intentar-ho, que no quedi.

Per això, més enllà d’entrar a debatre la moció, volíem que tant a l’exposició de motius com als acords es prioritzés l’opció pública, no privatitzadora. Estarem encantat i encantada d’anar comentant què ens diu l’IMAS i les opcions existents, i esperem que tothom remi a una. L’objectiu Pollença Social és adequat, però per començar hauríem de complir els mínims que marca la legislació de Serveis Socials (ràtio i cartera de serveis) i de moment no ho estem fent. I tampoc sabem exactament què engloba el programa, tot i que la Regidora ara n’hagi parlat, ja que no l’hem vist per escrit.

Igualment, és positiu que es deixi constància de l’exigència de reservar una partida al 2020 per tirar endavant els programes, ja que són diners que es podrien utilitzar si finalment es pot ampliar la plantilla. Poc a poc i bona lletra, que amb perseverança i les coses ben fetes, tinguem esperança que surti bé. Almenys, des d’Unides Podem, ho lluitarem així.

Després tenim, i ja acabant, les incongruències discursives que el projecte i plecs tècnics estan fets, altres diuen que no, després es puntualitza que són d’una empresa externa, que s’estan revisant… en fi, no hi entrem, i ja vos discutireu entre Junts i Tots com és habitual. Per tot l’anterior i tenint clar que s’explorarà amb la màxima prioritat la via pública per ampliar la plantilla, el

Sentit del vot: a favor

La proposta s’aprova per:

• Vots a favor: Junts, Unides Podem, Alternativa (6).
• Vots en contra: 0
• Abstencions: TOTS, PP, PI, UMP (10).

El regidor de Junts Miquel Àngel Sureda no és a la sessió plenària.

 12.- Propostes/Mocions d’Urgència

Al final el que es fa és llegir la proposta com una Declaració Institucional de la moció que havíem presentat Unides Podem, Junts Avançam i Alternativa per Pollença, amb motiu del dia 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere.

S’han xerrat i plantejat molts elements vitals pel debat, per tenir el focus situat, tant a l’agenda social com a la política del que implica la violència de gènere. Ens situem fermament al costat de les víctimes, tant primàries com secundàries, i defensem l’aplicació de mesures valentes per lluitar contra la xacra que suposa la violència patriarcal.

Per no ser repetitius, afegirem / reforçarem alguns punts:

• Repulsa total als discursos de l’odi que s’atreveixen a qüestionar l’existència de la violència de gènere. La violència no només és física, sinó que també n’existeix de psicològica, cultural, estructural, en els rols, i una llarga llista d’etc. La metàfora de l’iceberg és prou clara: l’assassinat és la punta culminant d’un gran nínxol de desigualtat que està amagat, ocult.

• A Pollença seguim esperant el protocol d’assetjament sexual, pensàvem entraria en aquest plenari ordinari de novembre, però no ha estat així. És primordial donar-li sortida, tot i que igualment veiem una clara predisposició i preocupació per part de la Regidora d’Igualtat, na Bianca Aguilar, a que aquesta regidoria sigui efectiva.

• S’ha d’incidir clarament en elements estructurals patriarcals com són les diferències salarials i les evidents i posteriors diferències en les pensions, en desfavor de les dones. S’han d’igualar els permisos de paternitat i maternitat i que les cures i, en definitiva l’amor, pugui ser viscut i transmès tant pels homes com per les dones.

• A propòsit dels homes, tenim un deure. El deure de canviar, de desafiar els rols que ens han volgut imposar i que ens imposen en la socialització (macho Alpha, conqueridor, proveïdor de la família, dur, agressiu, competitiu, que no plora, que no pot mostrar sentiments i que reprimeix les emocions, que monopolitza les converses, que se li fa més cas a ell que a una dona, que sempre hem d’aspirar a més responsabilitat…). És una llista que, quan en prens consciència, té un pes gegant. I també, en fer aquest exercici, hem de demanar perdó. Perdó per haver gaudit del dividend del patriarcat, que són aquelles avantatges que tenim pel simple fet de ser homes, i que ens cauen del cel. Si les dones s’han d’empoderar, nosaltres ens hem de desempoderar, i caminar cap als conceptes de masculinitat alternativa, que és la contrària a la masculinitat hegemònica. Esperem poder xerrar de tot això, algun dia, a Pollença ja sigui via conferències, tallers, debats… tant és. L’important és encetar la discussió i posterior transformació.

• Volia acabar donant les gràcies al col·lectiu de la Mala Pècora, l’associació feminista que tenim a Pollença que va fer una gran feina diumenge passat i va tenir una iniciativa impactant, que ens recorda molt bé una problemàtica, que no devem ni podem obviar.

II.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT (NO es fa, per falta de temps).

1.- Informació de Batlia

2.- Dació de compte de resolucions de Batlia

3.- Precs i preguntes