Reflexions i anàlisi dels resultats de les Eleccions Generals del 10N

Les Eleccions Generals del passat 10 de novembre ens deixen alguns punts positius, altres de negatius i també aspectes a comentar. Primerament, volem agrair especialment a les 1.431 persones que ens han votat a Pollença. No era fàcil. És un resultat molt positiu que ens dona confiança i ens fa veure que s’està confiant en el projecte. Addicionalment, s’observa que el bloc d’esquerres és molt superior al bloc de dretes. Es fa necessari aprofitar i transformar aquesta tendència perquè es reprodueixi a nivell autonòmic i, evidentment, a nivell Municipal. El missatge? Vota a les polítiques i a la ideologia, no única i exclusivament a la persona.

També i quedant a Pollença, ens ha preocupat la pujada de VOX; de 440 a 611 persones. I, extrapolant-ho a nivell Estatal, ens preocupa l’entrada massiva d’aquest partit al Congrés de Diputats/des (que ja ho havia fet al 28A) amb 52 diputats i diputades. Aquest partit d’ultradreta (que recordem, governa amb el PP i el gairebé desaparegut Ciutadans a llocs tant importants com Madrid i Andalusia), és obertament racista, xenòfob, homòfob, realitza propostes anticonstitucionals com eliminar les autonomies o algunes televisions autonòmiques, és, vaja, de tot menys un canvi de progrés. No volem, ni a Pollença ni a l’Estat, que existeixi espai per l’odi i la intolerància. Ho combatrem i lluitarem amb la veritat contra el discurs de l’odi i la mentida. Ni un pas enrere.

Anant al sí dels resultats, considerem que el pacte d’esquerres era molt més fàcil el 28A. No era necessari anar de nou a eleccions per tenir-ho clar, i els resultats haguessin pogut ser molt pitjors. Així, i celebrant el preacord existent entre Unides Podem i el PSOE, esperem que el Sr. Pedro Sánchez pugui dormir bé, perquè si ho havia de fer amb la dreta i la ultradreta governant, li farien falta unes quantes til·les.

Aprofundint sobre el preacord, veiem que es marquen línies clarament progressistes però que necessiten desenvolupar-se i quedar molt clares. “Treballar per l’educació de 0-3 anys”, voldrà dir batallar perquè sigui gratuïta, sense condicions? I així, gairebé tots els punts del document. S’ha de treballar per anar cap al model Portuguès: unió de l’esquerra en torn a polítiques progressistes que protegeixen la ciutadania. I això a Espanya es fa, per exemple, pujant l’SMI als 1.200€ amb aplicació progressiva, restricció en els preus del mercat del lloguer i lluitant contra l’evasió fiscal. Addicionalment, esperem veure valentia per derogar la reforma laboral del PP (2012) i que es posin mesures per afrontar la precarietat laboral. En definitiva, demanem taxativament la millora dels drets laborals que s’han anat minvant amb els governs de dreta.

També resulta prioritari, pensem, algunes polítiques com el combatre (igual que a Alemanya), amb molta contundència els actes feixistes (alçades de braç, mostres de banderes anticonstitucionals, càntics, etc.). Blindar per Constitució i Estatuts de cada Comunitat Autònoma les diverses llengües existents arreu del territori. Treballar pel concepte i la realitat que Espanya és un país Plurinacional. I, també, desenvolupar i tractar la greu problemàtica resumida en l’Espanya buidada. Un discurs nou que no ha acabat de calar però que és molt positiu i Unides Podem ha de seguir fent-hi feina.

Ara ens toca esperar el desenvolupament explícit de les polítiques públiques a dur a terme i, també, el repartiment de responsabilitats de Govern. I, com no pot ser d’altra manera, s’haurà de ser especialment vigilant amb l’actitud del PSOE perquè polítiques públiques liderades per Unides Podem no quedin eclipsades.

Fent especial menció a Catalunya, aquest serà un tema clau. Es necessita diàleg, i xerrar de tot. No s’ha d’oblidar que la petició de molts partits catalans és un referèndum d’autodeterminació. S’ha de ser proactius en el conflicte i anar oferint línies del que pot ser una Espanya modernitzada: referèndum vinculant sobre República o Monarquia, prohibició de la tauromàquia, acabar amb la utilització política del Tribunal Constitucional, i una llarga llista d’etc. que tenim el deure moral d’aplicar.

Finalment i reprenent el principi d’aquestes reflexions, és hora de, una vegada per totes, fer un “cordó sanitari” al partit d’extrema dreta, VOX. La crisis migratòria és una problemàtica real que afecta a la ciutadania i la preocupa. Però no podem deixar que VOX monopolitzi, des del seu parer racista i supremacista, que monopolitzin el discurs. I dèiem que la crisi migratòria afecta a la ciutadania perquè no només parlem de persones que per desgràcia i en condicions inhumanes arriben en pasteres, també hem de parlar de les persones que surten d’Espanya per cercar noves oportunitats i que deixen el país amb menys població activa i menys mà d’obra qualificada. També, i s’ha de de dir, l’arribada de persones estrangeres és necessària. A nivell demogràfic, la població activa no és suficient i no ho serà en els pròxims anys; baixa natalitat i un sector productiu enfocat al sector serveis (precarietat, baixa cotització, etc.). No hem d’oblidar tampoc que s’ha de xerrar de reformar els tributs i impostos per fer-los progressius; qui més té, més paga, i qui menys, menys. L’únic discurs que s’ha escoltat clar en aquest últim sentit (la classe obrera pagant menys impostos) ha estat de VOX (de nou). Però aquests no diuen tant alt que també volen baixar els impostos a les grans fortunes… ho sap la ciutadania?

Finalment, és evident que s’ha blanquejat a VOX des dels mitjans de comunicació, però també des dels propis partits. Ha faltat mà dura contra ells en els debats i en el dia a dia, inclús des d’Unides Podem.

Ens esperen, confiem, anys de transformació política i social a Espanya i per tant arreu del territori. S’ha acabant el bipartidisme, i comença l’època dels pactes i de la diversitat parlamentària. Unides Podem té l’oportunitat històrica de desmuntar tots aquells relats falsos construïts en torn als seus dirigents i les polítiques que es volien aplicar. Es va demostrar a Madrid, a Barcelona, s’ha estat demostrant a les Illes Balears i, esperem algun dia, ho puguem demostrar també a Pollença. Ningú va dir que seria fàcil, però en 5 anys d’història, som i serem una peça clau del progressisme en aquest país. Per una societat més justa. Per una societat feminista.

Signat, Assemblea de Podem Pollença.

Pots descarregar al següent enllaç la reflexió en format PDF:

photo_2019-11-21_13-24-55

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.